diumenge, 30 de desembre del 2007

Vargtimmen / 1968 / Ingmar Bergman

El propi Bergman explica:
L'hora del llop és el moment entre la nit i l'aurora quan la majoria de la gent mor, quan el son és més profund, quan els malsons són més reals, quan els insomnes es veuen assetjats pels seus majors temors, quan els fantasmes i els dimonis són més poderosos..."


El protagonista de la pel·lícula, Johan Borg (interpretat per Max Von Sydow), comenta:
Perdoni'm. M'anomeno un artista per manca d'un millor nom. En la meva feina creativa res no és implícit, excepte l'obligació. [...] Mai no he lluitat per assolir aquesta posició i no lluitaré per quedar-me-la. Megalomania? Sí, l'he sentit flotar al voltant del meu cap de vegades, però crec que en sóc immune. Només he de pensar en la completa insignificança de l'art al món en el qual vivim per fer-la aterrar.


Fantasmes, dimonis, pors,... de la feina creativa, de les relacions humanes, de l'amor,... en resum, de la vida. I un geni ho pot posar tot cap per avall.

divendres, 7 de desembre del 2007

Hermanos Oligor / 2007 / Joan López Lloret

Dos germans. Es dediquen durant 3 anys a construir titelles i altres artefactes que van formant una història, un espectacle.
Veiem el procés de creació. Després, la seva difusió.
El documental posa tots els recursos narratius al servei d'una atmòsfera molt especial.
Poc a poc, tot el seu món ens fascina. Calder i els seu circ ens vénen a la memòria.
I és el cosí qui ens explica la veritat: "No és art, és la vida mateixa. Ells són així".
Som presoners i ningú ens ha dit que s'ha acabat el joc.

diumenge, 18 de novembre del 2007

Centochiodi / 2007 / Ermanno Olmi

17 de novembre de 2007. Quan vam arribar al cinema, Ermanno Olmi era a la porta saludant a amics i coneguts. El rostre amable i cansat. Després va dirigir unes paraules al públic abans de començar la projecció de la pel·lícula.


Quan va acabar la pel·lícula, tenia la sensació que d'un moment a l'altre començaríem un debat, un cinefòrum com els d'abans. Però em sembla que ja no s'estila.
M'he quedat amb el dubte de si anar-me'n a la biblioteca o a fer un cafè amb els amici.

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Brand upon the brain / 2006 / Guy Maddin

Hi ha històries diferents per explicar.
Hi ha una manera diferent d'explicar les històries.
Hi ha una forma diferent de mostrar-les.
M'agradaria tenir una manera diferent de comentar-les.

dissabte, 10 de febrer del 2007

Ciné-Mafia / 1980 / Jean Rouch

No coneixia Joris Ivens. Ni Henri Storck. Tinc referències d'alguns treballs de Jean Rouch. Però després d'haver vist Ciné-Mafia, ja és com si fóssim amics de fa molt temps. Se'ns presenten amb senzillesa i espontaneïtat. És una trobada d'amics, i jo sóc amb ells. Quins records! Flaherty, el mite, ara també és proper.
Henri explica (parlant d'Ivens): "prové d'una família protestant, de tradició calvinista". Joris el contradiu: "No, la meva família és catòlica". Henri, sense immutar-se, conclou: "Fa trenta anys que ens coneixem i és el primer cop que parlem de religió". Jo he necessitat pocs minuts de coneixença per saber-ho.
El vent bufa fort. Tan aviat és un aliat com un destorb.