El pollastre és una gran metàfora; no sé exactament de què.
"La millor escena que mai he filmat" comenta el propi Herzog.
En Bruno fa de Bruno. Els seus companys també s'interpreten a sí mateixos. Els espectadors de la Filmoteca també hem fet d'espectadors de la Filmoteca i, quan han obert els llums ens hem posat els abrics i hem sortit cap a fora, sense gaires paraules, repetint gestos mecànics fets moltes vegades (com el pollastre?).